Memòria gràfica del desenvolupament

Vista general de la construcció de la Central Hidroelèctrica de Capdella, la qual es va posar en funcionament l’any 1914

Font: Museu Hidroelèctric de Capdella

http://www.vallfosca.net/museu.php

Construcció de la Central Hidroelèctrica de Capdella

“...El prestigi industrial de la comarca va lligat a les centrals hidroelèctriques, les primeres importants de la Península Ibèrica (de 1914 la de Cabdella, a 1935 la dels Terradets), que havien desvetllat l'atenció internacional (construïdes per "la Canadenca") sobre les possibilitats d'autonomia energètica per a la regió barcelonina.

L'any 1985 hom posà en funcionament la central hidroelèctrica d'estany Gento-Sallente, la més potent de les instal·lades als Països Catalans.” © Enciclopèdia Catalana, SAU

Vista general de la planta dels generadors de la Central Hidroelèctrica de Capdella, 1917

Font: Museu Hidroelèctric de Capdella

http://www.vallfosca.net/museu.php

Interior de la Central Hidroelèctrica de Capdella

“La gran reserva d’aigua de la vall Fosca, que supera els 50 milions de m³, va permetre que a finals de segle XIX Emili Riu, periodista i polític de Sort, projectés la utilització d’aquest recurs i es construís la central hidroelèctrica de Capdella.

El factor humà va ser determinant per tirar endavant aquesta obra faraònica i les infraestructures necessàries: carreteres d’accés, funiculars, carrilets, canalitzacions d’estanys, campaments per a treballadors, etc. van permetre en un temps rècord, tot just dos anys, posar en marxa la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya.

L’espai del Museu de la Central de Capdella permet fer un recorregut des que va sorgir la idea de la central hidroelèctrica fins que es va posar en funcionament el 1914, passant pels canvis econòmics, socials i d’infraestructura que va suposar. 4.000 persones van treballar en aquestes instal·lacions que de manera anònima van contribuir al benestar dels ciutadans de la resta de Catalunya”.

Font: http://www.vallfosca.net/museu.php

Interior de la Central Hidroelèctrica de Capdella

Interior de la Central Hidroelèctrica de Capdella amb els generadors protegits dels bombardeigs amb sacs terrers, 1937. L’objectiu dels bombardeigs era paralitzar la indústria catalana

Procedència: Exposició “Bombardeigs a les centrals hidroelèctriques (1937-1938)”

Font: Fons Històric d’Endesa

Visita del Príncep Juan Carlos a l'Oficina de Turisme de La Pobla de Segur, cap el 1960. L’Oficina de Turisme de La Pobla de Segur va ser la primera a obrir-se a la província de Lleida l'any 1954

Font: Arxiu Fotogràfic de l'Ajuntament de La Pobla de Segur

http://www.pobladesegur.cat/ca/index.aspx

Oficina de Turisme de La Pobla de Segur

“La Pobla de Segur, mitjançant la seva Oficina Municipal de Turisme, ha estat pionera en el camp de la promoció turística del Pirineu Occidental de Catalunya: Pallars, Val d’Aran i Alta Ribagorça.

El mes d’abril del 1954 es constituí la Junta Local de Turisme. El mes de desembre del mateix any, essent batlle en Josep M. Boixareu, s’obrí l’Oficina de Turisme al número 12 de l’Avinguda Verdaguer, al bell mig de la població. Les primeres activitats adreçades a trobar una imatge identificativa de la zona, començaren amb la convocatòria de dos concursos d’àmbit estatal. El primer per crear un eslògan que servís per promocionar les gràcies turístiques d’aquestes contrades. D’entre els 2.352 concursants guanyà el lema "Bosque y leyenda sobre aguas tranquilas". El segon, adreçat a la realització d’un cartell que identifiqués el nostre paisatge i celebrat a l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, hi acudiren 38 artistes de tot l’Estat, obtenint el primer premi el cartell en que es veu el llac de Sant Maurici amb els Encantats al fons i un isard. Una altra fita important dels primers anys fou la visita a les nostres comarques de Camilo José Cela i Josep M. Espinàs. Ambdós escriptors recorregueren aquestes valls i muntanyes durant l’agost del 1956, deixant-nos els respectius llibres "Viaje al Pirineo de Lérida" i "Viatge al Pirineu de Lleida", dos magnífics textos que han difós i popularitzat arreu el nom i qualitats dels nostres entranyables i ignorats indrets...”

.http://www.pobladesegur.cat/ca/Turisme/oficinaTurisme/historia.aspx

Arribada del viatge inaugural del tren a l'estació de la Pobla de Segur, 13 de novembre de 1951.

Autor: Ramon Atmetlla

Font: Arxiu Fotogràfic de l'Ajuntament de La Pobla de Segur

http://www.pobladesegur.cat/ca/index.aspx

Arribada del tren a La Pobla de Segur

“La línia de Lleida a La Pobla de Segur té els seus orígens en el projecte d'unir Lleida amb Saint-Girons, a França, a través de port de Salau. El primer tram, de Lleida a Balaguer es va inaugurar l'any 1924, arribant a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a La Pobla de Segur el 1951. El tren ja no seguirà malgrat que l'esplanació del terreny per a la via ja estava feta fins a Sort, a 750 metres d'altitud. El pas pels Pirineus havia de fer-se 34 quilòmetres més enllà a 1600 metres d'altitud. S'iniciava un període on destacaria el transport de ciment i fusta bàsicament com a mercaderies i de soldats i material de guerra per a Talarn. A partir dels anys vuitanta es va iniciar l'amenaça de tancament però per sort mai es va arribar a dur a terme.

Des de l'1 de gener de 2005 la línia és propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L'any 2009 es va posar en marxa la denominació Tren dels Llacs...”

Font: http://www.trenscat.com/pobla/

Fira de bestiar de peu rodó de Salàs de Pallars l’any 1905, aproximadament

Procedència: foto extreta de l’Àlbum Maravella de la província de Lleida

Fira de bestiar de peu rodó

“Durant la Baixa Edat Mitjana, Europa Occidental coneix un període de gran desenvolupament urbà i mercantil. Amb l’objectiu d’estimular el comerç, les monarquies naixents impulsaven iniciatives encaminades a potenciar, econòmicament, determinades zones del seu territori. Un sistema per a fer-ho era creant noves fires i mercats. És en aquest context històric quan apareix la fira de Salàs. “...” Caldrà esperar, però, als segles XVIII i XIX quan la fira de Salàs va assolir el seu màxim esplendor, lligat al creixement demogràfic i a la construcció de les eres. “...”

Les dades ens demostren que fins a inicis dels anys 60 la fira era el sector econòmic més dinàmic de la població...”.

http://www.salas.cat/boer/cat/fira_historia.html

Recreació de la botiga-museu “Ultramarinos y Coloniales Hereus de F. Farràs”, ambientada als anys cinquanta amb productes que van des de finals del segle XIX fins a finals del franquisme, a Salàs de Pallars.

Font: Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç de Salàs de Pallars (CIAC).

http://www.salas.cat/boer/ca/centre_final.html

"Ultramarinos y Coloniales Hereus de F. Farràs”

“...El Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç és un espai que neix amb la voluntat de recollir, catalogar i informatitzar el fons documental i bibliogràfic existent sobre l’antic comerç, a més d’intentar ampliar-lo a través de donacions, cessions i adquisicions; de potenciar la recerca de la història empresarial catalana, sobretot de les petites empreses d’àmbit local que per les seves reduïdes dimensions i escassa producció són pràcticament desconegudes i que existien a la majoria de pobles (petites fàbriques de lleixius, sabons, licors, gasoses i sifons, fideus, galetes, ...) i afavorir l’estudi dels productes que es fabricaven, tant pel que fa als envasos com a la publicitat comercial; i, sobretot, de divulgar tot aquest patrimoni a partir del muntatge d’exposicions temporals, l’edició de publicacions versades en el comerç i la publicitat i l’organització i gestió de les visites guiades a les botigues museu.

A diferència de les poblacions on han proliferat les col·leccions i museus dedicats a la recuperació dels oficis tradicionals, Salàs ofereix una proposta museística menys coneguda i explorada: el coneixement de botigues i espais d’època a partir de l’exposició i divulgació dels béns de consum quotidians...”.

http://www.salas.cat/boer/ca/comerc_intro.html